?La millor escriptora que ha donat el sud dels Estats Units?, Tennessee Williams Rellotge sense agulles és l?última novel·la de Carson McCullers, publicada l?any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra ?la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat? i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, ?una història de resposta i responsabilitat d?un home confrontat amb la seva humanitat?, en paraules de l?autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d?una obra tan breu com imprescindible d?una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX.

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare. Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L?Altra.

Suposa que el teu país comencés a canviar. Suposa que, sense que te n'adonessis, per a moltes persones passés a ser perillós continuar vivint-hi. Suposa que et trobessis amb la sorpresa que una d'aquestes persones és el teu pare. Això va passar-li a l'Anna, a Alemanya, l'any 1933. Ella estava massa enfeinada amb els deures i els jocs per prestar gaire atenció a allò que deia Hitler. Però un bon dia, ella i el seu germà van haver de marxar d'Alemanya amb els seus pares sense que ningú ho sabés, lluny de tot allò que coneixien. Els nazis havien posat preu al cap del pare. Aquest és l'inici d'una aventura emocionant, de vegades aterridora i de vegades divertida.

El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriu una carta “atroç” a Albert Roig i escriu el poema Dotze hores després de tornar orfe. Blai Bonet era orfe de pare des dels onze anys. Miquel Bauçà era orfe de mare des dels dotze anys, “Vaig néixer un 7 de febrer de l’any quaranta, i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe”. Després de la mort de Joan Petit, la seva dona, Margarita Fontserè, es mata. Joan Vinyoli li escriu El darrer solatge. El seu amic Gabriel Ferrater, fill d’un suïcida, també es mata, es posa una bossa de plàstic al cap, se l’anusa. J. V. Foix li escriu Tots hi serem al port amb la Desconeguda, li diu “Deies —no ho deies tot!—que aquella nit era un clam de ganivets damunt la gola nua, el crit d’un paper escrit”. Són els fills de la Guerra Civil. Ara Albert Roig els deixa parlar, els filma.

?Una obra mestra.? ?NPR
?No hi ha cap novel·la aquest any que capturi amb tanta precisió la diversitat nordamericana.? ?The Washington Post
En Benson i en Mike viuen junts a Houston, en Mike és xef, especialitzat en cuina nipona-americana, i treballa en un restaurant mexicà; en Benson és negre i fa de professor. Fa anys que són parella però es troben en un punt d?impàs. S?entenen molt bé al llit, en Mike cuina delícies per a en Benson i s?estimen, però ara en Mike ha sabut que el seu pare, a qui fa molts anys que no veu, s?està morint a Osaka i decideix marxar a l?altra punta del món per acomiadar-se?n, justament quan la seva mare, Mitsuko, arriba a Texas per instal·lar-se a casa d?ells unes setmanes. Al Japó, en Mike descobreix la veritat sobre la seva família i el seu passat i comença una transformació personal extraordinària, mentre que, a casa, amb la mare d?en Mike i sense la seva empenta vital, en Benson comença a sortir de la seva closca i s?adona que potser sí que sap què vol, a la vida. Memorial és una novel·la plena d?humor i profunditat sobre la família en tots els seus formats, la vulnerabilitat que brinden els lligams sentimentals i el poder i limitacions de l?amor.

Ja és prou difícil ser adolescent a Londres durant els bombardejos, viure amb els pares, buscar el teu propi camí, enamorar-te i preguntar-te cada nit si aconseguiràs sobreviure a les bombes. Però encara és més difícil per a l?Anna, que continua etiquetada com ?l?enemiga estrangera?. Les bombes provenen d?Alemanya, un país que un dia va ser casa seva. Si Hitler envaeix la Gran Bretanya, quines possibilitats tindrà la seva família, que són refugiats, de sobreviure?

És estiu a la Vall dels Mumins. El pare Mumin està llegint, la mare Mumin col·loca conquilles al voltant dels parterres i l'Snif ha fet una troballa espectacular. Tot sembla d'allò més normal, però aquella mateixa nit arriba una tempesta. Segons la Rata Mesquera, és un cometa que s'acosta perillosament a la Terra. El cos celeste és cada dia més gran, el cel es tenyeix de vermell, el mar es retira i aviat totes les criatures agafen les seves pertinences i fugen. Però en Mumin i l'Snif, que són curiosos de mena, emprendran una aventura per esbrinar què està passant.

Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura.
L?any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s?acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d?Onoda.
A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d?Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d?aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.

Sigues amable encara que l?ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa?t, fes una carrera professional profitosa. Compra?t un pis, compra obres d?art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant. La narradora d?aquesta història, una dona negra britànica i d?origen humil, ha aconseguit a còpia d?esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d?inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l?ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l?esperança que la reunió l?acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l?abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant.
Aquesta és una història sobre moltes altres històries ?històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d?una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual.

Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l’Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l’any 1945 i a Nou Hampshire l’any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d’aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d’una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s’esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.